Què són els queratinòcits?

Els queratinòcits són les cèl·lules més abundants de d'epidermis. El seu nom fa referència al fet que són cèl·lules que es van carregant progressivament de queratina fins arribar a perdre tots els orgànuls cel·lulars al final de la seva diferenciació.

Tots els queratinòcits de l'epidermis són iguals?

En un secció transversal de la pell es pot observar que l'aspecte dels queratinòcits és molt diferent en cadascuna de les capes i que aquests s'acostumen a anomenar pel nom de la capa on estan ubicats.

Aquesta diversitat de formes cel·lulars no es correspon amb els diferent tipus de cèl·lules, sinó que, en realitat reflecteix les diferents fases que travessa un queratinòcit en el seu procés de diferenciació de cèl.lula basal a corneòcit. Aquest és un tipus de cèl·lula, ubicada a la capa còrnia, que no té nucli i que està completament queratinizada; són un tipus de cèl.lules que contínuament es van alliberant per descamació. Es calcula que un queratinòcit triga uns 2 dies des que es comença a diferenciar fins que es perd per descamació. Això vol dir que canviem la nostra epidermis cada uns 20 dies.
Els queratinòcits de la capa basal són cèl·lules en forma de cub que tenen un nucli molt gran. El seu citoplasma és basòfil i tenen filaments de queratina que connecten amb els desmosomes i hemidesmosomes.
A la capa espinosa els queratinòcits tenen una forma polièdrica aplanada i són menys basòfils que els anteriors. A nivell perifèric presenten nombroses expansions citoplasmàtiques amb les quals contacten amb les cèl·lules veïnes mitjançant desmosomes. Aquestes extensions citoplasmàtiques donen un aspecte espinós a aquests tipus de cèl·lules .

A l'observar aquestes espines amb el microscopi electrònic es comprova que estan plenes de feixos de fibres de queratina que contacten amb els desmosomes.

El conjunt forma unes estructures que són vitals per mantenir la cohesió entre las cèl·lules i per conferir resistència mecànica a d'epidermis. La seva alteració és la causa de diverses malalties ampul·làcies.

En el citoplasma de les cèl·lules espinoses hi ha uns orgànuls ovalats delimitats per membranes d'un 120nm que s'anomenen grànuls laminats. Aquests grànuls estan envoltats per una membrana i contenen en el seu interior, una sèrie de discos (rics en lípids) apilats, el quals donen un aspecte laminat a l'estructura.

 

Les cèl·lules de la capa granulosa són més aplanades que les de l'espinosa. Aquestes cèl.lules contenen abundants feixos de queratina molt densos. En el seu citoplasma tenen, a més de gànuls laminats, un nou tipus de grànuls, els de ceratohialina: Aquests grànuls a diferencia dels laminats no estan envoltats per membranes.

Els grànuls laminats es col·loquen a la superfície i les cèl.lules exociten el seu contingut a l'espai extracel·lular on els seus lípids del grànuls laminats formen una capa amorfa que impermeabilitza la capa granulosa.

Els grànuls ceratohialina són irregulars, electrodensos i contenen la profilagrina (proteïna rica en sofre), la qual a l'arribar a la capa còrnia es converteix amb filagrina. Aquesta proteïna es col·loca entre els filaments de queratina i els empaqueta formant feixos densos de queratina

Les cèl·lules de la capa còrnia són aplanades, estan completament queratinitzades i no tenen nucli (anuclears) ni orgànuls cel·lulars. Al voltant d'aquestes cèl·lules es va dipositant un macroagregat d'origen lipoproteic altament impermeable a l'aigua que forma l'embocall cel.lular cornificat (ECC)

A les cèl·lules de les capes inferiors de la capa còrnia, els desmosomes experimenten canvis i progressivament van perdent la seva funcionalitat, de manera que a les capes superiors les cèl·lules perden les seves interaccions amb les veïnes i es desprenen (descamació).