La pell està formada per l'associació de diferents tipus cel·lulars:

Els queratinòcits, els melanòcits, les cel·lules de Langerhans i les cèl·lules de Merkel.

Aquestes cèl·lules constitueixen aproximadament el 90% de les cèl·lules de l'epidermis. Són els principals components de l'epidermis. Tenen un citoesquelet format fonamentalment per filaments de queratina (paraula que dóna origen al seu nom) i tenen menys quantitat tubulina i actina que la resta de cèl.lules. Els queratinòcits estan presents en les 4 capes de l'epidermis. Els queratinòcits són cèl.lules que s'originen a partir de la Capa basal o germinativa i que posteriorment van migrant cap a la capa còrnia (superfície de la pell). Segons migren van experimentant una profunda transformació cosa que comporta la pèrdua dels orgànuls cèl.lulars i la seva completa queratinització. Des que es generen, a la capa germinativa fins que arriben a la superfície passen entre 25 i 30 dies.

Els melanòcits representen el 5% de les cèl·lules de l'epidermis i són els que donen color a la pell.

La principal funció dels melanòcits és fabricar un pigment de color bru-groc anomenat melanina, la qual exerceix una acció fotoprotectora i protegeix la pell dels efectes nocius de les radiacions ultraviolades (UVA) del sol. La síntesi de melanina té lloc dins d'un orgànul membranós situat al seu citoplasma, que s'anomena melanosoma . En la síntesi de la melanina que té lloc al melanosoma, la tirosinasa converteix la tirosina en DOPA.

Els melanosomes són orgànuls el·lipsoides (uns 0,7 nm de longitud) limitats per membranes, que tenen al seu interior nombroses laminetes. Els melanosomes s'originen a partir de l'Aparell de Golgi; inicialment reben el nom de premelanosomas i, posteriorment, s'omplen de melanina. Aquest orgànuls passen, seqüencialment, de premelanosomes (on s'inicia la síntesi de melanina) a melanosomes (continua la sintesí de melanina) i, finalment, es converteixen en grànuls de melanina (sense activitat tirosinasa). Reben el nom de grànuls de melanina quan s'atura la síntesi de melanina i estan completament melanitzats.

Un cop formats el grànuls de melanina, aquests migren cap a les prolongacions del melanòcits, els qual estan distribuïdes entre el queratinòcits. Posteriorment, són transferits des de les prolongacions als queratinòcits a través d'un tipus de secreció anomenada citocrina. Durant la secreció citocrina les prolongacions dels melanòcits penetren en el queratinòcits i posteriorment, es retrauen; de forma que queda dipositada una vesícula, carregada de grànuls de melanina, dins del citoplasma del queratinòcit. Un cop estan dins del queratunòcit, aquestes vesícules se situaran a la regió supranuclear dels queratinòcits (regió del nucli orientada en la direcció del sol) exercint, d'aquesta manera, una major protecció contra les radiacions UV.

Al seu citoplasma hi ha unes estructures membranoses anomenadesgrànuls de Birbeck que tenen forma de bastonets, estan limitats per una membrana, tenen unes estries tranversals i sovint presenten una dilatació a l'extrem. És per aquest motiu que tenen un aspecte similar al d'una raqueta.