El manteniment de la cohesió entre els queratinòcits i l'epidermis és vital per la integritat de la pell. Una alteració dels elements que intervenen en l'adhesió dels queratinòcits, entre ells mateixos o amb la matriu extracel.lular, és la principal causa de la majoria de malalties ampul·làcies de la pell com són els pèmfigs, pemfigoides i l'epidermòlisi ampul·làcia

En el manteniment d'aquesta cohesió entre les cèl·lules de l'epidermis i la unió de la epidermis amb la dermis és responsabilitat dels desmosomes (unió cèl·lula-cèl·lula) i els hemidesmosomes (unió cèl.lula-MEC, associació epidermis-dermis), estructures cel·lulars que estan associades a la membrana del queratinòcit.

A l'epidermis tant els desmosomes com els hemidesmosomes estan associats, per la seva cara citoplasmàtica, als filaments de queratina els quals donen consistència i rigidesa a la membrana.

Quina relació tenen les molècules d'adhesió amb el pèmfig?
Pèmfig és una malaltia ampul·làcia adquirida d'origen autoimmune que se caracteritza per causar butllofes intraepidermis que se trenquen amb molta facilitat. L'origen d'aquestes butllofes és un debilitament de les estructures (desmosomes) que mantenen unides les cèl·lules de d'epidermis

Els desmosomes.
Els desmosomes són contactes puntiformes el quals mantenen unides les cèl·lules. Al microscopi, els desmosomes apareixen com a regions diferenciades on les membranes de les cèl·lules estan molt pròximes (menys de 100nm). A la seva cara citoplasmàtica tenen associades unes estructures electròdenses en forma de disc (placa densa) sobre les quals s'ancoren els filaments de queratina.

A l'esquera podeu veure l'organització molecular d'un desmosoma. Ancorades a la membrana hi han proteïnes transmembranàries: desmogleïna (DSC) i les desmocolines a i b (DSC), les quals són les caderines pròpies dels desmosomes .

Pel seu domini citoplasmàtic aquestes proteïnes interaccionen amb la placoglobina (PG), les placofilines (PKP) i la desmoplaquina (DP), les quals formen la paca densa .

Aquest conjunt de proteïnes actuen de pont entre les caderines del desmosoma i els filaments de queratina del citoesquelet de queratinòcit

Hi ha tota una sèrie de malalties autoimmunes (Pèmfigs) on les persones afectades fabriquen anticossos contra les desmogleïnes o desmocolines. En els malalts que tenen pèmfigs paraneoplàsics (com el malalt 1 presentat a l'apartat de casos clínics) tenen a la seva sang anticossos contra les desmogleïnes 1 i 3 . La unió d'aquests anticossos a les desmogleïnes les debilita i fan que les cèl·lules se separin molt fàcilment. Posteriorment els espais creats s'omplen de líquid i se formen les butllofes.

Hi ha una a la malaltia exfoliant de la pell la qual es causada per l'Staphylococcus aureus, el qual conté unes toxines (A, B i C) que trenquen específicament la Desmogleïna 1.
Quina relació tenen les molècules d'adhesió amb el pemfigoide?

Pemfigoide és una malaltia ampul·làcia adquirida d'origen autoimmune que és caracteritza per causar butllofes subepidèrmiques tenses i resistents. L'origen d'aquestes butllofes és un debilitament de les estructures (hemidesmosomes) uneixen l'epidermis amb la dermis. Aquest malalts presenten depòsits de immunoglobulines en la làmina basal.

Els Hemidesmosomes

L'hemidesmosoma és una estructura cel·lular relacionada amb l'adhesió de les cèl·lules a la matriu extracel.lular. A l'epidermis aquesta estructura ancora les cèl·lules de la capa basal a la làmina basal.

A nivell de microscòpia electrònica té l'aspecte molt similar a la meitat d'un desmosoma (d'aquí el nom d'hemidesmosoma). Presenta un placa helicoïdal electrodensa íntimament associada a la cara citoplasmàtica a la qual estan units els filaments de queratina.

L'hemidesmosoma és un lloc de la superficie cel.lular on està concentrada l'integrina a6b4, molècula d'adhesió cel·lular que interacciona per la seva regió extracel.lular amb la laminina 5; La qual és un component de la làmina basal del la pell sobre la qual s'adhereixen les cèl.lules de la capa basal de l'epidermis.

Per la regió citoplasmàtica interacciona amb un conjunt de proteïnes que formen la placa densa: D'aquestes proteïnes la més coneguda és la plectina la qual actua com element agregant d'altres proteïnes al voltant de les integrines. Aquest agregat macromolecular interacciona amb el filaments de queratina dels citoesquelet dels queratinòcits basals donant consistència i estabilitat al complex.

Hi ha tota una sèrie de malalties autoimmunes (Pemfigoides, com exemple el malalt 2 ) on les persones afectades fabriquen anticossos contra proteïnes de l'hemidesmosoma BP180, BP230 i l'integrina a6b4, La unió d'aquests anticossos a les proteïnes de l'hemidesmosoma el debilita i fan que les cèl·lules de la capa basal se desenganxin de la lamina basal provocant la desunió entre l'epidermis i la dermis. Als espais creats entre les dos capes s'omplen de líquid i se formen les butllofes.

A l'aplicar la tècnica d'immunofluorecència directa, amb anti-Ig humana, a biòpsies de la pell dels malalts s'observa una concentració d'Igs a la regió que separa l'epidermis de la dermis. Això indica que hi ha una reacció autoimmune contra algun component d'aquesta regió.

 

Hi ha tot un conjunt de malalties ampul·làcies congènites que és coneixen amb el nom d'epidermòlisis ampul·làcies (malalt-3) que sorgeixen com a conseqüència de mutacions en les proteïnes que forment part de l'hemidesmosoma, las queratines 5 i 14 (que estan unides al hemidesmosoma), proteïnes de la lamina basal o les fibres (col·lagen tipus VII) que ancoren la lamina basal de la dermis a el teixit connectiu perifèric. En totes aquestes situacions se provoca un debilitament de les forces que mantenen unides l'epidermis i la dermis.

Aquestes malalties reben diferent noms segons les molècules afectades (taula)
Epidermòlisis ampul·làcia simple Els elements afectats són les queratines o proteïnes de la placa densa del desmosoma.
Epidermòlisis ampul·làcia d'unió o juncional Les proteïnes afectades són la integrina a6b4,, el BP180 o la laminina 5.
Epidermòlisis ampul·làcia distròfica. Les afectades són les fibres de col·lagen VII.