| Al 1857, Todd i Bowman la van definir com " una capa fina i amorfa que separa les cèl·lules parenquimals del teixit connectiu subjacent" |
|
|||||
|
Amb el Microscopi Electrònic, aquesta capa apareix com una regió clarament diferenciada de la MEC (fletxes vermelles) que està formada per tres subcapes anomenades. |
 |
|
Està formada per una capa clara i continua, adjacent a la superfície cel·lular (alguns autors l'anomenen làmina rara externa). A nivell d'aquesta regió de la làmina basal s'estableixen les interaccions cèl·lula-MEC, estant entremesclats els components de la MEC amb els del glicocàlix. És una capa continua i condensada de material amorf i electrodens, que habitualment té un gruix de 40 nm. Junt amb la làmina lúcida constitueix la làmina basal. Està localitzada entre la làmina densa i el teixit connectiu adjacent; té una textura laxa i apareix com una regió clara (alguns autors l'anomenen làmina rara interna). La làmina reticularis no existeix en les membranes basals que estan intercalades entre dues capes de cèl·lules, com en el cas del glomèrul renal i alvèols del pulmó.. |
 |
Els principals components que estan presents en totes les lamines basals són:
-
Entactina
-
Nidogen
|
Qrganització molecular de les lamines basals L'entramat molecular esquelètic de les làmines basals està constituït pels components intrínsecs (col.lagen IV, laminina, entactina, nidogen i HSPG), els quals interaccionen entre ells per regions específiques. El col·lagen IV es el component que té un paper més prominent en l'organització molecular de la làmina basal: Les molècules de col·lagen IV interaccionen entre elles pel domini 7S, formant tetràmers, i pel domini NC1, formant dímers. També poden interaccionar, lateralment, pels segments de triple hèlix, formant entramats macromoleculars que tenen l'aspecte d'una xarxa poligonal. Aquests entramats macromoleculars constitueixen l'esquelet molecular de la làmina basal sobre el qual es disposen la resta de components |
 |
La làmina basal intervé en la compartimentació dels teixits en els diferents òrgans, establint una clara separació entre la major part de cèl·lules parènquimes i el teixit connectiu intersticial. En alguns òrgans estableix la separació entre dos tipus o poblacions cel.lulars -com en el cas del glomèrul renal i els alvèols que se situa entre les cèl·lules epitelials i endotelials.
La làmina basal es comporta com una barrera de migració entre les cèl·lules dels diferents compartiments que delimita, impedint la migració cel·lular d'un compartiment a l'altre; en circumstàncies molt especials pot observar-se la migració d'alguns tipus de cèl·lules entre diferents compartiments, com en el cas dels processos inflamatoris i en la propagació de carcinomes. Les cèl.lules invasores o metastàtiques, prèviament a la seva migració, alliberen proteases específiques que digereixen localment la làmina basal i obren forats per la seva migració.
La làmina basal és asimètrica ultraestructuralment, funcionalment i bioquímicament
La seva làmina lúcida està dissenyada per interaccionar amb la superfície de les cèl·lules parenquimals. A més, cada làmina lúcida presenta uns components moleculars específics que li permeten interaccionar amb un tipus concret de cèl·lules.
La làmina densa està dissenyada per establir connexions amb el teixit connectiu mitjançant la làmina reticular. Un dels components de la làmina reticularis que intervé en la unió de la lamina basal amb el teixit connectiu és el col·lagen VII
Així, doncs, la làmina basal delimita la histoarquitectura dels diferents teixits que composen un òrgan i marca els espais que han d'estar ocupats per les cèl·lules parenquimals i el teixit connectiu. Aquesta histoarquitectura, delimitada per la làmina basal, és vital per la correcta regeneració i reparació del múscul esquelètic, miocardi, túbuls renals, glomèrul , pulmó, nervis perifèrics i pell. Les lesions d'aquests teixits habitualment provoquen la mort cel·lular i pràcticament no afecten a l'organització molecular de la seva MEC, la qual manté la histoarquitectura original i condueix la regeneració dels teixits segons el patró histològic original
