Quin gruix han de tenir les mostres?

Les mostres dels teixits per poder ser observades amb el microscopi han de ser molt primes i transparents. Els talls que han de ser observats en un microscopi òptic acostumen a tenir un gruix d'algunes micres (3-15); en canvi els destinats a la microscòpia electrònica solen tenir menys d'una micra (70-100 nm).

 

La realització de talls histològics s'efectua amb l'ajut d'uns aparells anomenats micròtoms. Existeixen diferents tipus de micròtoms: els convencionals serveixen per tallar mostres incloses en parafina, el criostat per tallar mostres congelades i l'ultramicròtom per fer talls ultrafins (menys de 100nm) per a microscòpia electrònica.

 
Micròtom de parafina Ganiveta micròtom

En aquests micròtoms les ganivetes són metàliques.

Es poden fer seccions histològiques d'unes 3 a 20 micres.
Ultramicròtom Ganiveta d'ultramicròtom

En aquests micròtoms les ganivetes són de vidre o diamant i tenen un recipient per omplir-lo d'aigua. En aquest recipient queden les seccions flotant .

Es poden fer seccions ultrafines de menys d'una micra
Tots els micròtoms consten dels mateixos elements: una gavineta, un porta mostes (per col·locar les mostres incloses) i un mecanisme que desplaça la mostra en direcció a la gavineta. Aquest desplaçament es correspondrà amb el gruix del tall.
Criostat

Els criostats són micròtoms ubicats a l'interior d'una càmera refrigerada que es manté a temperatures inferiors a -30º. La seva ganiveta també es metàl·lica i està a temperatures inferiors a 30º.

Amb aquests aparells es tallen les mostres congelades.