Inclusió de les mostres | ||||||||||
Per poder ser observades amb el microscopi les mostres han de tenir un gruix d'unes micres per microscòpia òptica o menys d'una micra (100 nm) si s'han d'observar amb un microscopi electrònic. Un dels problemes que sorgeix a l'hora de seccionar les mostres és que una bona part dels teixits animals no són prou rígids i, per tant, la seva consistència no permet fer-ne talls o seccions molt primes. Pel tal de facilitar l'enduriment de les biòpsies que volem tallar es poden congelar o incloure en materials que tenen més consistència (duresa). |
![]() |
|||||||||
Congelació Mètode histològic que acompleix una doble funció: d'una banda evita la descomposició i alteració dels teixits (fa la funció del fixador), i d'altra confereix al teixits una consistència adequada per tal que puguin ser seccionats en talls prims. El seccionament histològic de les mostres congelades es realitza amb un micròtom especial anomenat " criostat ". Mètode emprat per realitzar estudis immunohistoquímics.
|
||||||||||
Inclusió La inclusió de biòpsies comporta la utilització de medis que inicialment són líquids, la qual cosa permet la seva penetració en l'interior de les mostres. Un cop que el medi d'inclusió ha penetrat i s'ha distribuït uniformement per l'interior de la biòpsia, s'indueix la causant de la seva solidificació. Això permet que el teixit, les seves cavitats i el seu entorn adoptin una consistència uniforme. Els medis d'inclusió més habituals emprats en microscòpia òptica són la parafina i les reïnes per microscòpia electrònica. Malauradament, les substàncies utilitzades com a medi d'inclusió són insolubles en aigua; això obliga a realitzar prèviament una deshidratació i una permeabilització amb dissolvents de la mostra . |
||||||||||
|
||||||||||
|
||||||||||
|