Per poder ser observades amb el microscopi les mostres han de tenir un gruix d'unes micres per microscòpia òptica o menys d'una micra (100 nm) si s'han d'observar amb un microscopi electrònic. Un dels problemes que sorgeix a l'hora de seccionar les mostres és que una bona part dels teixits animals no són prou rígids i, per tant, la seva consistència no permet fer-ne talls o seccions molt primes. Pel tal de facilitar l'enduriment de les biòpsies que volem tallar es poden congelar o incloure en materials que tenen més consistència (duresa).
Congelació
Mètode histològic que acompleix una doble funció: d'una banda evita la descomposició i alteració dels teixits (fa la funció del fixador), i d'altra confereix al teixits una consistència adequada per tal que puguin ser seccionats en talls prims.
El seccionament histològic de les mostres congelades es realitza amb un micròtom especial anomenat " criostat ".
Mètode emprat per realitzar estudis immunohistoquímics.
Inclusió
La inclusió de biòpsies comporta la utilització de medis que inicialment són líquids, la qual cosa permet la seva penetració en l'interior de les mostres. Un cop que el medi d'inclusió ha penetrat i s'ha distribuït uniformement per l'interior de la biòpsia, s'indueix la causant de la seva solidificació. Això permet que el teixit, les seves cavitats i el seu entorn adoptin una consistència uniforme.
Els medis d'inclusió més habituals emprats en microscòpia òptica són la parafina i les reïnes per microscòpia electrònica.
Malauradament, les substàncies utilitzades com a medi d'inclusió són insolubles en aigua; això obliga a realitzar prèviament una deshidratació i una permeabilització amb dissolvents de la mostra .
| Inclusió en parafina per microscòpia òptica | ||
 |
||
| Deshidratació. Les biòpsia es va passant per alcohols amb una graduació creixent des de 70º a 100º. D'aquesta forma les biòpsies van perdent aigua fins a quedar totalment deshidratades . | Permeabilització. Un cop estan deshidratades les biòpsies s'han de fer permeables al medi d'inclusió; amb aquesta finalitat, i abans de la seva inclusió, es tracten amb xilol que és un dissolvent de la parafina |
Inclusió en parafina. La parafina és una substancia similar a la cera que als 60º és líquida i sòlida a temperatures inferiors. Un cop permeabilitzada la biòpsia es posa en parafina líquida (60º) i després es deixa refredar quedant la biòpsia inclosa en la parafina |
| Inclusió en reïnes per microscòpia electrònica. | ||
 |
||
Deshidratació. Les biòpsia es va passant per acetona amb una concentració creixent des de 30% al 100%. D'aquesta forma les biòpsies van perdent aigua fins a quedar totalment deshidratades.. |
Permeabilització. Un cop estan deshidratades les biòpsies s'han de fer permeables al medi d'inclusió, amb aquesta finalitat, abans de la seva inclusió, es tracten amb òxid de propilé que és un dissolvent des reïnes | Inclusió en reïnes tipus araldita. Les reïnes són líquides i la seva solidificació s'indueix amb un polimeritzador (catalitzador) afegit a la reïna. Un cop la biòpsia està permeabilitzada es posa primer en reïna líquida, després s'hi afegeix el catalitzador i finalment es deixa polimeritzar a 60º |
| Mostra inclosa en parafina | Mostra inclosa en araldita |
 |
 |
| Microscòpia òptica | Microscòpia electrònica |