Què és la immunofluorescència. | |||||
Avui en dia existeixen mètodes de coloració més sofisticats i precisos que permeten calorejar estructures i fins i tot molècules amb una gran precisio. Un d'aquest mètodes consisteix en la utilització d'anticossos com a marcadors i les tècniques emprades amb aquesta metodologia s'anomenen immunocitoquímiques/histoquímiques . | |||||
Tècniques immunohistoquímiques (immunocitoquímiques) | |||||
|
|||||
Aquesta metodologia es basa en la utilització d'anticossos units o marcats amb substàncies o marcadors que poden ser detectats amb un microscopi (quan aquestes substàncies estan unides a l'anticòs es diu que estan conjugats amb anticòs). El components conjugats o utilitzats com a marcadors dels anticossos poder ser substàncies fluorescents, partícules electrodenses (ferritina, or coloïdal) o enzims. |
Les substàncies fluorescents es detecten amb microscopis de fluorescència. Les substàncies electrodenses són utilitzades en microscòpia electrònica |
||||
Bàsicament s'utilitzen dos mètodes immunohistoquímics, el directe i l'indirecte. |
|||||
Mètode directe: En aquest mètode solament s'utilitza un l'anticòs (anticòs primari) que reconeix especificament l'antigen. L'anticòs primari porta conjugat el marcador corresponent. | Mètode indirecte : En aquest mètode s'utilitzen com a mínim dos anticossos. Un que és específic per l'antígen que es vol detectar (anticòs primari) i un segon anticòs que està conjugat amb un marcador. Aquest segon anticòs es diu secundari, porta el marcador i reconeix específicament l'anticòs primari | ||||
|
|||||
En les tècniques d'immunofluorescència s'utilitzen fluorocroms com a marcadors conjugats amb els anticossos. El fluorocroms són molècules que és caracteritzen per tenir la capacitat d'emetre llum de un determinar espectre quan són excitades a la longitud d'ona apropiada. | |||||
La longitud d'ona d'emissió dels fluorocroms és superior a la d'excitació. Per exemple: la fluoreceïna és un fluorocrom que s'excita a una longitud d'ona d'uns 450 a nm (color blau) i emet llum d'uns 530 (llum verda); en canvi la rodamina s'excita a 540 nm (llum verda) i emet a 590 nm (llum vermella). Existeix un ampli ventall de fluorocroms que tenen diferents propietats d'excitació i emissió i que són utilitzats tant per marcar com per a detectar components i estructures cel·lulars amb l'ajuda del microscopi de fluorescència | |||||
Espectres d'excitació(blau) i emissió(verd) de la fluoresceïna. |