La fixació és un tractament destinat a mantenir o perpetuar inalterats els teixits, les cèl·lules i les estructures cel·lulars. La fixació la podríem considerar com un procediment químic, en el qual es provoca una alteració dels components cel·lulars. Aquesta alteració condueix a la formació de complexos macromoleculars molt resistents a la degradació, tot conservant, mínimament alterat, l'aspecte morfològic dels teixits i les seves cèl·lules.

Es considera ideal aquell fixador que permet conservar inalterades totes les característiques morfològiques i moleculars de la matèria viva. Tots els fixadors tenen els seus avantatges i els seus inconvenients. El valor d'una substància com a fixador depèn: de la seva composició química, de les interaccions que s'estableixen entre els components del fixador i de l'efecte que provoquen en el teixit.

De tots els fixadors utilitzats podem considerar que el formol (4%) és el fixador més utilitzat en microscòpia òptica; és per això que rep el sobrenom de fixador universal. Per microscòpia electrònica el més emprat és el glutaraldehid (2,5%)